Sessió 1. Xerrada Joan Turu "No em talleu les ales..."

Per començar aquest tema nou d'educació Visual, "Formació en la pràctica de l'art", vam tenir la sort de què en Joan Turu, un il·lustrador català ens va venir a fer una xerrada sobre el seu punt de vista personal de perquè els infants deixen de dibuixar.

Aquest va donar èmfasi a la idea del perquè donar plàtica a l'àmbit de l'educació, el qual va explicar per a què els hi pot servir i perquè és important l'art, alguns punts a destacar són els següents:

•  Educació seveix per tal de que entenguin i vegin art en diferents moments de la seva vida. 
• Desenvolupar la seva observació visual, la  creativitat i la imaginació.
•  Potenciar el llenguatge i les emocions que transmet un dibuix.
• Arriben a l'autoconeixement d'ells mateixos mitjançant la realitació d'un dibuix. també un dibuix ens donà molta informació d'un infant i el seu estat emocional i/o preocupacions.
• S'ha de treballar en grup, per tal d'aprendre dels demès i tu enseñar coses als altres. També es important treballar la plàstica amb companys/es ja que ens organitzem de manera autónoma i poder arribar a cooperar amb els altres. (ja què en un futur quasi bé sempre treballes en grup)
•  I per arribar a conseguir tot això i no trencar les ganes de dibuixar és important que el mestre acompanyi en el desenvolupament de l'infant i què ha de saber transmetre una actitud bona per a poder arribar a enganxar als infants bones vibracions i fer-los dibuixar.

Com a valoració personal i  general de la xerrada puc dir que estic molt contenta de què hagi pugut estar un il·lustrador com en Joan Turu dins de les aules de la Uab, i poder haver assistit i escoltar els seus punts de vista, ja que es molt important fer què els infants se sentin còmodes durant la realització de les seves petites obres d'art, i hem d'intentar no condicionar de manera negativa en ells. Aquest fet pot ser resultar negatiu per l'infant i podem arribar a ser responsables de matar la motivació d'aquest per a realitzar un treball plàstic.  (no judicis, crítiques, elogis ni correccions, sinò hem de donar llibertat d'expressió per a què arribin a passar-s'ho bé i gaudeixin dibuixant).

Sessió 2. Article sobre el dibuix infantil

En aquesta sessió, ens vam repartir parts d'un article que s'anomena " El dibujo infantil: tendencias y problemas en la investigación sobre la expresión plástica de los escolares"  de Ricardo Martín Viadel. Seguidament vam realitzar un resum d'aquest, en el qual va quedar de la següent manera:

I. Introducció: L’objectiu de l’article és oferir una panoràmica a partir de diferents autors i teories sobre el dibuix a la infància i a l’adolescència. A partir de l’anàlisi del dibuix podem conèixer què és el dibuix i com s’analitza a través de teories dels diferents autors.

II. Els autors: El dibuix infantil ha estat font d’estudi durant anys i actualment continua sent un tema polèmic i apassionant sobre el qual s’investiga. Fa un segle que van començar a aparèixer les primeres publicacions específiques sobre el dibuix infantil, cap al 1886 es van començar a publicar els primers articles. A Espanya, la 1ª publicació referida a aquest tema va ser "Pedagogía del dibujo", de Víctor Masriera. El dibuix infantil comença a ser motiu d’estudi quan deixa de considerar-se un cúmul d’errors i es passa a entendre com una manera de comunicar-se, d’expressar-se com una forma de ser i concebre el món.

III. Els temes: Les característiques formals del dibuix infantil son:

- Esquematització. Dibuix o figura simple. Ús de la mateixa figura o forma per donar la mateixa representació (cercles, ratlles, etc).

- Principi de la línia base: Identificació de les línies espaials-temporals: punt de recolçament.

- Principi de la perpendicularitat:  Qualsevol objecte que es recolza en una base, sempre serà perpendicular a la base. Per exemple; si hi ha una línia recta com a base, no dibuixaran un home tort, sinó perpendicular a la base.

- Principi de la importància de la mida: La part més important i a destacar sempre serà representada la més gran.

- Principi d’aïllament: Comença a dibuixar l’objecte detalladament, així doncs ho realitza de manera conjunta, de manera individual. Per exemple; quan dibuixa una mà, enlloc de dibuixar una rodona que ho simbolitzi, dibuixa tots els dits i parts d’aquesta.

- Principi imperatiu territorial: Cada part queda mostrada com a una individualitat, ja que ho dibuixa tot però sense que quedi sobreposat. Per exemple; el barret queda damunt el cap, sense sobreposar-ho.

- Principi de la forma exemplar: Entre diferents representacions d’un objecte s’escollirà aquell que més informació doni d’allò que es vol representar, per tal de que s’entengui millor. Per exemple; una mà amb els dits estesos, un cavall de perfil...

- Principi d’abatiment: Els elements que es representen verticalment es faran des d’una visió frontal, en canvi els horitzontals la seva perspectiva serà aèria.

-  Principi de simultaneïtat de diferents punts de vista: És semblant al principi de la forma exemplar, ja que es dibuixa des del punt de vista que més informació i detalls ens doni de l’objecte. Per exemple; dibuixen una taula fent un quadrat i on es veuen les quatre potes, ja que saben que en té quatre i les dibuixen totes, sense adonar-se que segons la perspectiva hi ha potes que no es veuen i no caldria dibuixar-les.

- Principi raigs X: Es mostrarà tot el necessari per l’explicació, tant sigui intern o extern. Per exemple; es dibuixa un bloc de pisos des de fora i on podem veure les parts interiors del pis, i les persones que hi figuren.

Etapes de desenvolupament establertes per Piaget (capacitat de l'infant segons el dibuix): 

• Etapa dels 2 als 3 anys: gargots/dibuixos fets sense intencionalitat que a través de la imitació poden representar algun objecte, tot i així també els hi serveixen per mostrar les emocions. Per exemple, fan un gargot amb forma de cercle i diuen que és un sol.
• Etapa dels 4 anys: el nen aprèn a fer línies, però encara no coordinen l’ull amb la mà.
• Etapa dels 5 als 6 anys: en el dibuix hi ha una intencionalitat, encara que no es manifesten les proporcions reals.
• Etapa dels 7 als 10 anys: en els dibuixos ja hi comencen a aparèixer detalls, és a dir per exemple si el nen o la nena dibuixa una casa ja dibuixa també les finestres, la porta i el pom, etc.
• Etapa dels 10 als 12 anys: el nen o la nena és capaç d’introduir acció en els seus dibuixos, per exemple ja dibuixa una persona corrents o bé agafant un telèfon, etc. A més a més s’autoavalua, és a dir, de forma conscient ja vol millorar les seves representacions, i els dibuixos concorden amb la realitat pel que fa a les proporcions.
• A partir dels 12 anys: els dibuixos representen fidelment la realitat.
  

 

Desenvolupament de la capacitat creadora dels infants, diferents etapes per conseguir aquesta finalitat:

 

• Etapa del gargot (2 a 4 anys)→ és una etapa desordenada, longitudinal (control motriu) i circular (el control no cambia). Finalment, dir que en aquesta etapa , dibuixen de manera inconscient.
• Etapa del preesquematísmo (4 als 7 anys) → durant aquesta etapa intenten descubrir la realitat a través del dibuix.
• Etapa de l’esquematisme (7 als 9 anys) → en aquesta edat els nens i nenes dibuixen conceptes a través de la repetició.
• Etapa del raonament (8 a 13 anys) → en aquest punt els nens i nenes passen per una crisi. Aquesta crisi va dels 9 als 11 anys. A questa etapa correspon a l’edat de la pandilla. És una etapa de transicions que decideixen eliminar les representacions esquemàtiques.
• Etapa de la decisió → agafen una consciència més crítica del art.
• Crisis de la adolescencia (13 als 17 anys) → a partir d’aquest moment començen a preocupar-se per la aparença (tipus visual) i es centren en les emocions que viuen a través de les experiències (tipus hàptic), es comencen per l’abstracció (tipus intermedi), finalment, dir que conjuguen la part racional i emocional en el dibuix.

Segons la Rhoda Kellog podem dividir les evolucions del dibuix del nen en quatre estadis:

- Estadi dels patrons: menys de 2 anys, gargots bàsics.

- Estadi de les figures: dels 2 als 3 anys, formes de diafragmes naixents.
- Dibuix de l'art espontani: dels 3 als 4 anys, combinacions, mandales, sols i radials.
- Estadi pictòric: més de 4 anys, dibuixen humans, animals, plantes....

Per altra banda, en Ives i en Gardner també fan una classificació per estadis del dibuix del nen, aquest cop, dividida en 3 i centrada més en les influències culturals que pateixen els nens que no pas en la part més gràfica del dibuix:

- De l'any als 5 anys els dibuixos dels nens tenen traces comunes a totes les cultures. Quan tenen més de 2 anys imiten traces i al ser més grans de 3 ja fan formes simples. Encara no hi ha influència cultural.

- Dels 5 als 7 anys (l'etapa anomenada florida del dibuix) els nens comencen a fer formes simbòliques a través del llenguatge. Aquests dibuixos ja es poden interpretar i ja trobem una certa influència de la cultura. Per exemple, comencen a dibuixar per la dreta o per l'esquerra.

- Per últim, dels 7 als 12 anys, en l'apogeu de les influències culturals, els nens s'esforcen pel realisme. Això fa que sigui on més es veuen les influències. Per exemple, els nens europeus es basaran en la perspectiva.

D'altra banda existeixen debats latents sobre la importància del realisme. El posicionament que defensa que sí té importància argumenta que apropa la persona al seu màxim desenvolupament tant de les seves capacitats com de totes les dimensions.
Amb el dibuix les persones expressen i, per tant, fan visibles des de fora el seu autoconeixement, la seva visió del món., la comprensió, els pensaments, la personalitats i les emocions.
És per això que existeixen tests de personalitat i intel·ligència a través dels dibuixos.El dibuix també permet l'estudi de casos.

Metodologies de recerca en el dibuix:

• Estudis transversals, l’investigador té dibuixos de persones de diferents edats i condicions. Pràcticament no hi ha contacte amb aquestes persones però es reuneixen una gran quantitat de dades. Rhoda Kellog va ser un dels que va utilitzar aquest tipus d’estudi per tal d’identificar un patró de regularitat en les edats estudiades per distingir quines característiques depenien de l’edat i quines dels trets individuals. És significatiu perquè va utilitzar una gran quantitat de dibuixos i de característiques molt diferents.
• Els estudis correlacionals intenten identificar la relació existent entre l’aptitud i la intel·ligència, i la personalitat i la capacitat verbal en el camp artístic. Un exemple d’aquests és Herdchel T. Manuel, que va voler descobrir quina eren les característiques

El mètode utilitzat era plantejar un problema a individus que tenien talent pel dibuix. Manuel distingeix dos tipus de nens superdotats: habilitat superior a la resta i aquells que tenen habilitats específiques superiors. L’interès era científic i educatiu. A partir de les dades obtingudes van determinar els trets comuns entre es individus de l’estudi. Una de les conclusions que es va extreure va ser que persones amb talent pel dibuix poden tenir característiques psicofísiques i capacitats de manipular formes en l’espai molt diferents. La conclusió final és que la capacitat de talent pel dibuix està poc relacionada amb altres tipus de capacitats, sobretot pel que fa a les que tenen major rellevància escolar. Les conclusions educatives són que si un alumne no és bo en art no vol dir que no pugui ser bo en un altre àmbit.

IV.5. També es fan estudis comparats entre els dibuixos infantils de diferents cultures. Les produccions gràfiques dels nens de diferents cultures haurien de ser iguals, però amb variacions relacionades amb:

• Els nivells de motivació i oportunitats
• Representació de trets culturals
• Representacions de fenòmens naturals

IV.6.Els estudis experimentals: Hi ha una gran diferencia entre aquesta estratègia d’investigació i les anteriors. En aquest cas, l’investigador introdueix un nou element en la situació per comprovar els resultats obtinguts. Per això, aquest mètode és ideal per comprovar l’eficàcia dels diferents mètodes i tècniques d’ensenyament del dibuix.

• Experiment: S’agafen s 27 nens de cicle inicial els quals dibuixen un cub de memòria i a continuació són dividits en 5 grups d’11. Al primer grup se’ls mostra des de un tub un a figura d’un cub, per tal de conèixer-la completament bé. Al acabar l’observació, se’ls explica totes les cares i línies dels cubs, l’experimentador el dibuixa i els deixa per tal de que siguin els nens els que ho dibuixin. El següent grup, únicament va veure com era el mestre qui dibuixava. El tercer grup, va rebre les instruccions per dibuixar el cub però no van acabar dibuixant. El quart grup, simplement van veure el dibuix final del investigador i l’últim grup va dibuixar allò que volguessin. Finalitzat aquest entrenament se’ls demana als nens que tornin a dibuixar un cub de memòria per veure com ho tornen a dibuixar, per veure les variants. (mirar taula XV).

Com a conclusions s’arriba a que alguns professors d’art imparteixen als seus alumnes un desenvolupament gràfic imparcial, és a dir, una creença explícita. Hem de tenir en compte que la cultura condiciona el desenvolupament gràfic dels nens i a més a més, hi ha estratègies gràfiques que predominen en alguns àmbits culturals, com per exemple la representació del tronc com un rectangle i el coll com un rectangle més petit.
“Per comprendre el procés d’evolució gràfica dels nens, és aconsellable acudir a descripcions del procés artístic.”També és important qüestionar el valor del desenvolupament i els conceptes abstractes com a aspectes de l’experiència. Creiem que el desenvolupament ha de dirigir-se a una bona habilitat, sense tenir en compte que les descripcions alternatives de la experiència permeten un tipus de vida més creatiu i individualitzat, és a dir, més propi de la evolució humana.

Sessió 3. Dibuixem els buits...

En la primera pràctica de l'art, vam fer una sessió on s'havia de dibuixar un objectes a partir de pintar o dibuixar els buits que conte en aquests. I finalment, el resultat que obtindrem dibuixant els buist serà l'objecte en la seva totalitat. Com a tot dibuix, abans de començar a dibuixar s'ha de observar i fixar-nos en aquells detall o zones per las quals volem começar a representar de manera detinguda i concentrada. Així els resultats de la meva experiència dibuixant d'aquesta manera va ser dues làmines on hi han representades el mateix objecte en cada làmina. El fet que en cada làmina hi hagi representat el mateix objecte dues vegades és perqupe desprès de realitzar-lo podem observar les diferències entre ells. El primer dibuix representat segurament serà el què estigui menys perfecte, ja que no el coneixem tant com en la segona vegada, on plasmem més detingudament les seves formes i dimensions.

 

Com a experiència, puc dir què mai havia dibuixat un objecte amb aquesta tècnica, sempre havia dibuixat un objecte representant i fent les línies del seu contorn. 

Sessió 4. Dibuixem de memòria i dibuixem sense mirar el paper!

En aquesta sessió hi distingim dues pràctiques diferents. La primera pràctica realitzada és dibuixar un objecte de memòria, el qual no hi estigui present davant de la persona que ha de fer-ho. I la segona pràctica és dibuixar un objecte que s'està observant en el moment, però en canvi, una de les indicacions per realitzar-ho és dibuixar sense treure els ulls del objecte, no mirar el full on s'està dibuixant, i per últim no aixercar l'estri material que s'utilitza per realitzar-ho del paper.

Pel què fa a la primera pràctica, en aquest cas s'havia de dibuixar una màquineta i les diferents perspectives en la que la podem observar, sense tenir ni observar-la al davant nostre. Per tant, la pràctica consistia en primer lloc en concentrar-se i pensar com era una màquineta (amb totes les seves característiques). Seguidament, començar a dibuixar el dibuix d'un tipus de  màquineta que coneixem. Desprès de realitzar el primer dibuix i plasmar les seves característiques més rellevants és quan es finalitzava la pràctica dibuixan les diferents persepectives possibles de l'objecte.

Personalment, puc comentar que m'ha semblat al principi una pràctica una mica difícil perquè la veritat és què no hem podia imaginar una màquinesta, les seves formes, característiques sense tenir l'objecte present. Però un cop vaig dibuixar el primer esbòs, em va semblar una situació molt més fàcil, i d'aquí vaig poder imaginar-me molt millor les diferents perspectives d'aquesta. Puc dir que vaig anar agafant més confiança en mi mateixa durant la realització d'aquesta, ja què al principi em trobava desconcertada pel fet que no em creia capç de dibuixar sense tenir l'objecte present.

Dibuix diferent perspectives màquineta

La última pràctica d'aquesta sessió va  ser realitzar dibuixos que tenim present davant nostre, però en canvi, no podiem mirar el paper en el qual estavem dibuixant ni tampoc aixecar l'estri amb el què dibuixavem (llapis).

Els passos que vaig seguir per realitzar-ho van ser els següents : 

1. Escollir un objecte. El qual vaig escollir un recipient per regar les plantes, un regador. 

2. Observar l'objecte conjuntament amb les seves formes durant uns 10 minuts aproximadament. (concentració). L'obejcte havia d'estar a un pam de la cara, no podies moure la cara, nomès els ulls.

3. Un cop observat, es pot començar a dibuixar l'objecte sense aixecar el llapis del full, i no mirar aquest. 

4. Per finalitzar, quan penses que ja has dibuixat totes les parts del dibuix pares de dibuixar i observes el resultat.

Això és va fer amb dos objectes diferents repetint el el dibuix dos cops per objecte.

 

Per acabar, esmentar que durant la realització d'aquesta pràctica hem va falta concentració a l'hora que vaig observar l'objecte i també coordinar els moviments en relació al ritme i el temps que dibuixava aquests pel que ga als primers dibuixos dels objectes. El segon cop que els vaig representar, com què ja coneixes més l'objecte i ets conscient de l'error de l'anterior va ser més fácil representar les formes d'aquests i obtenir uns resultats millors.

Sessió 5. Procès d'elaboració en dibuixos amb profunditat i ombres

En aquesta activitat realitzada en la classe de Educació visual, vam dibuixar mitjançant l'observació directe de tres objectes amb llum i ombres. 

Per fer-ho es va seguir diversos passos, aquests són els següents:

1. Agafar una DN-3 i traçar una línia horitzontal i un altre vertical, de manera que dividim la làmina en quatre parts, i seguidament observar atentament els objectes detingudament durant uns minuts. I finalment, dibuixar nomès la forma dels objectes, és a dir el contorn d'aquests.

2. A continuació, representar les ombres i la llum directe que té els objectes, els quals estan il·luminats amb un focus de llum.

3. seguidament, representar altres ombres que trobem fora dels objectes, les quals són resultat de la llum que donà el focus de llum als obejcetes, com pot ser a la taula on estan col·locats aquests. Cada vegada dibuixant mñes detalls d'aquesta representació.

4. I finalment per finalitzar el dibuix, anar borrant les línies que tenen més claritat. Però també retocar aquelles ombres dins dels objectes.

* Per problemes del blog no esta ben orientada.

Com a valoració de la elaboració d'aquesta pràctica haig de remarcar que al principi de l'experiència no em creia capaç de realitzar tal cosa, i menys que el dibuix que faria jo s'assembles al model a representar. Però seguint aquestes indicacions i concentrar-se en les formes i altres detalls d'aquests objectes fan que el resultat et quedi bastant semblant, i a més a més, adonar-te de petits detalls com borrar les línies les quals tenen mñes il·luminació que les altres, fan que despès de realitzar-ho em quedi sorpresa del que puc fer utilitzant la concentració i l'observació detinguda de qualsevol cosa.

Sessió 6. Performance

Aquesta última sessió realitzada sobre el bloc dos d'educació visual, formació en la pràctica de l'art, va ser la realització de una "Performance", on s'havia de plasmar el buit i el ple d'alguna cosa. L'objectiu principal en l'àmbit d'educació visual era l'anterior esmentat, que el públic pugui veure una representació d'allò que està buit amb allò ple.

Per tal de realitzar aquesta activitat, vam haver de treballar en grups de treball  amb altres companys/es de classe, on el nostre grup vam pensar i fer la següent proposta per poder plasmar aquests dos conceptes:

La nostra Performance està constituïda per dues fases: la construcció i destrucció de la Terra.  En la fase de construcció de la terra els diferents elements que formen la Terra (vent, aigua sol i terra) estan representats per 2 parelles per element. Un membre de la parella balla al ritme de la música  simbolitzant l’element i l’altre membre dibuixa a un mural aquest mateix element. La melodia interpretada pel baix segueix el mateix ritme i intensitat durant tota la posada en pràctica, excepte al final, on la melodia desapareix i es crea un silenci. En aquest moment és quan es produeix la destrucció de la Terra.

És a dir, la persona que toca el baix i que simbolitza l’home, apunta cap als 4 elements de la Terra (vent, aigua, sol i terra) simbolitzant així que l’home és el causant de la destrucció del planeta. 

Aquest silenci també manté relació amb les imatges, ja que en aquest moment el mural construït es converteix en el “no-res”, en un buit, i únicament es conserva el marc que l’envolta (el ple).

En resum el ple el vam representar pintant a sobre del mural durant la presentació de la performance, i el buit va ser representat treient la part pintada i nomès deixant el marc que envoltava el mural pintat.

Representació del ple (cosntrucció Terra)

 

Representació buit (Destrucció Terra)

Com a valoració personal de l'experiència puc comentar que va ser un treball que es va necessitar unes quantes sessions per poder preparar-ho per poder plasmar la idea bé, tant del buit/ple com del so/silenci que demanavan per part de l'àmbit de educació musical.

Destacar també que durant la representació de la Performance a davant de tota l'aula em va causar una mica de vergonya, però no molta gràcies a les mascares que vam utilitzar. I per finalitzar, dir què mentre estava realitzant aquesta vaig intentar gaudir i intentar expressar la nostra idea als demès companys/es de la manera més natural possible.